dijous, 22 d’octubre del 2009

No pot passar desapercebut!




Crec que en aquests moments és necessari parlar una mica de política i sobretot en el context actual. La setmana passada els diaris italians anunciaven la voluntat de Berlusconi de canviar la Constitució italiana.

Els meus companys de pis estan estudiant jurisprudència i els hi vaig preguntar què en pesaven de les intencions de Berlusconi. La resposta va ser clara i contundent: vol fer que el país deixi de ser una democràcia per esdevenir una dictadura. En poques paraules em van explicar el que pretenia: dotar de més poders el primer ministre (ell, clar...) i estar per sobre de totes les desicions el Parlament i del sistema judicial. És a dir, fer un sistema presidencialista com als EUA, amb una única, però transcendental diferència, a Itàlia el president no és elegit directament pel poble, sinó pel Parlament (com a l'Estat Espanyol).

Berlusconi ho emmascara dient que vol regenerar el poder judicial. Però senzillament ho vol fer per purgar els jutges d'esquerres (que en són la majoria) que volen obrir diferents processos contra ell per corrupció. Però què volem esperar d'un home que vol aprovar una llei d'immunitat judicial per la seva persona? La qual, per sort, no va tirar endavant.

En fi, la situació és preocupant. Els italians amb qui parlo coincideixen en una cosa: la democràcia a Itàlia s'extingeix. I no només a Itàlia. Com a ciutadans hem d'estar atents amb el que volen fer amb nosaltres i no acceptar-ho com si fóssim els seus esclaus.

dimecres, 7 d’octubre del 2009

Plaers italians I...

Després d'un bon sopar amb els meus companys de pis (sí! em van preparar una carn al forn boníssima) començo a sentir un rebombori pel corredor, passos,  crits (amb italià, lògicament). De sobte, piquen de forma contundent a la porta de la meva stanza. Obro i tots entren dins. Per situar-vos en el temps, eren les 10 de la nit.

Una vegada dins, continuen discutint entorn a quina pizzeria poden anar ara i quina és la més bona. Cadascú deia la seva. Jo pensava: Ara una pizza? Però si pràcticament acabem de sopar! Els hi demano perquè volen una pizzeria ara. Tots em miren i un em pregunta: No has menjat mai pizza alla Nutella?

En fi, vam anar uns quants a comprar i el resultat el podeu veure aquí! Millor que les crêpes!










dilluns, 5 d’octubre del 2009

Com poden ser els aniversaris lluny de casa...






Abans de començar a parlar dels meus plaers, deixeu-me confessar que he tingut molta sort amb els meus companys de pis, s'han portat molt bé amb mi, un dia tant especial com aquest, en el qual vaig enyorar la meva Pàtria i a la gent que estimo. El que anava dient, el dia del meu aniversari (3/10/2009), a banda de desitjar-me "tanti auguri" aquesta bona gent amb la que visc hem van organitzar un dinar. Val a dir, que als italians tampoc has d'insistir massa per preparar un dinar... un sopar.... en fi, que tot el que estigui vinculat amb el menjar: "un piacere!"

El fet que fos improvitzat no va permetre que el dinar fos molt a la italiana, sinó que va consistir en unes hamburgueses amb patates al forn (no fregeixen massa aquests...). Això si, les hamburgueses de primera qualitat! Són molt escrupolosos amb el menjar! I de postres no podria faltar el gelat amb cafè! Sí tot junt!
Boníssim!





No us preocupeu que del menjar no serà la única vegada que en parlem!
Gràcies per les vostres felicitacions!