Demà farà una setmana que vaig aterrar en aquesta ciutat del nord d'Itàlia. Capital de l'Emilia Romagna, capital de la cultura i del pensament. Els primers dies el cel era cobert, de tant en tant algunes gotes es deixaven caure damunt la ciutat. Els porxos evitaven que et mullessis, la gent hi feia vida normal aixoplugats de la pluja. Finalment, el temps va canviar i el sol inundà de llum els carrers.
Aquesta tarda ja tindré les claus del meu pis. Les quatre parets que les anomenaré casa meva durant nou mesos. És un pis compartit amb italians i italianes que saludaré a diari i seran amb qui parlaré mentre dino o sopo. Realment tinc ganes d'introduir-me per complet en la dinàmica de la ciutat.
En un inici et sents fora de lloc i els dubtes existencials més bàsics es fan presents. Però veient el suport que m'enviaven els qui més estimo de Barcelona, em va donar forces. Ara començo a identificar els carrers que vaig trepitjant amb recurrència, els comerços que freqüento, com a propis, com quelcom que ja forma par de mi. Tot plegat em diu que ja estic fent els primers passos d'aquesta nova vida que m'espera.
endavant doncs!
ResponEliminades d'aquí ens quedarà només donar-te ànims i anar fent voyeurisme cibernètic amb allò que t'atreveixis a anar explicant de la teva nova vida bolognesa (com els spaghettis!).
una abraçada!
oriol aquests colors són molt macos, però costa una mica llegir, eh...
ResponEliminai no diguis que "és com jo", perquè no cola....!!
petons
no sé si puc escriure aquí si no estic registrada enlloc...ho provo. només dir-te que me n'alegro moltissim que poc a poc vagis fent teva Bolonya i que vagis teixint els primers detallets del que aviat serà la teva rutina italiana, mamma mia! quina enveja!jo t'aniré seguint des d'aquí, trobant-te a faltar una miqueta.
ResponEliminaun petonet!
una experiència com aquesta l'haviem de seguir des d'aquí, des de casa teva de sempre!
ResponEliminaara, aquest indret que t'acull durant aquest temps, que és el que anomenaràs casa teva, ens l'hauràs de presentar! :)
me'n alegro que hagin estat uns bons primers dies!
molta sort amb aquests, els italians, ens anirem veient cibernèticament parlant, i...
faràs lloc, en algun racó, per als convidats, oi? jeje, tingues present que et vindré a veure! amb enyor, un petonàs!
Visca! t'has fet blog! ara ja podrem seguir les teves peripècies per aquí!
ResponEliminaApa a seguir gaudint i a explicar-nos-ho tot!
Petuneeeeeets!
(i si podríes canviar el contrast de colors, perquè costa llegir...)
Oriol!!! dintre de poc començaràs a veure dobles de la gent de Barcelona pels carrers de Bologna jejeje mi raccomando, stammi bene, scrive spesso e divertiti nella tua nova città (e sopratutto mangia! ne sono sicura che i tuoi conquillini sanno cuccinare benissimo!)
ResponEliminaUn bacione goia!!
Aina